30 de nov. 2012

Tancada Protesta - Encierro Protesta

Tancada Protesta al HaLL de l' Hospital ,
entrada principal c/ Sant Quinti

Contra les retallades a la salut i la sanitat
Contra les retallades salarials

 Mes Informació a http://santpauenlluita.wordpress.com
i a twitter @

28 de jul. 2012

Drets d’informació, audiència, consulta i participació dels representants dels treballadors i dels representants sindicals en les empreses

Vicenç Navarro: Sí que hi ha diners! Estat espanyol :el PIB per càpita és el 94% de la mitjana de la UE-15, i en canvi, la despesa pública és només u

Perquè en lloc de retallar ni més ni menys que 7.000 milions en sanitat, el govern no va eliminar la reducció de l’Impost de Societats a les empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any? Perquè vol augmentar l’IVA, en aquest moment de recessió, que afectarà les classes populars, enlloc d’augmentar l’impost de Societats al 35% per empreses que guanyin més d’un milió d’euros a l’any, amb la qual cosa ingressaria 14.000 milions d’euros més?

Durant el debat parlamentari que va tenir lloc a les Corts espanyoles arran de la presentació del president Rajoy de les mesures de retallades que el seu govern havia de fer, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques del govern espanyol, Cristóbal Montoro, ha indicat que aquestes eren necessàries perquè "l’Estat no tenia més diners", punt accentuat pel mateix Rajoy quan va subratllar que el nivell de deute públic a Espanya havia arribat a nivells inacceptables que van forçar la presa de mesures excepcionals, considerant la baixada del dèficit com la prioritat número u de la seva govern. El president va indicar també que tal baixada del dèficit públic era la condició indispensable per sortir de la crisi, ja que només amb aquesta baixada es recuperaria la confiança dels mercats financers i Espanya podria tornar a rebre prestat diners a uns interessos més baixos.

És sorprenent que l’administració Rajoy continuï repetint aquesta creença (creença basada més en la fe que en l’evidència) quan totes les dades acumulades mostren el erronis que són els supòsits sobre els quals es basa.

Però abans de mostrar aquestes dades, és important subratllar, una vegada més, el que tenen en comú els països avui intervinguts-Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda-. Tots ells tenen estats pobres (la seva despesa pública, incloent la despesa pública social per habitant, és dels més baixos de l’Eurozona), amb escassos ingressos a l’Estat (entre els més baixos de l’Eurozona), poc redistributius (entre els menys redistributius de l’Eurozona), i basats en una fiscalitat altament regressiva (dels més regressius de l’Eurozona). La causa que tots aquests països tinguin aquests punts en comú és que tots ells tenen un context polític semblant. Durant la seva recent història (els últims cinquanta anys) les forces conservadores han tingut una enorme influència sobre els seus Estats. Van ser governats per moltes dècades per governs ultraconservadors. La comparació amb els països escandinaus (que tenen els Estats més desenvolupats, amb més polítiques redistributives i polítiques fiscals més progressives a la UE) es basa en que en aquells països les forces progressistes han estat les dominants en la seva vida política, a l’inrevés que en els països intervinguts.

Es podria argumentar que Espanya, com també aquells països, té un Estat pobre perquè és un país pobre. Però les dades no confirmen aquesta situació. El PIB per càpita és el 94% de la mitjana de la UE-15, i en canvi, la despesa pública és només un 72% de la mitjana de la UE-15. En realitat, si fos un 94%, Espanya es gastaria 66.000 milions més en el seu sector públic i en el seu subfinanciado Estat del benestar (tant en les seves transferències com en els seus serveis públics). Però no se’ls gasta, no perquè no existeixin. Sí que existeixen. El que passa és que l’Estat no els recull. I aquí està el punt clau que no es cita. La regressivitat de la política fiscal que Espanya té en comú amb tots els països intervinguts. Han hagut de demanar prestats diners perquè l’Estat no recull el suficient.

Però el que és fins i tot pitjor és que durant l’era de bonança (estimulada per la bombolla immobiliària), l’Estat espanyol va baixar més i més els impostos, baixada que va afavorir particularment a les rendes superiors, que adquireixen la majoria de les seves rendes de la propietat de capital.

Aquesta baixada d’impostos determinar-segons ha indicat el Fons Monetari Internacional-ni més ni menys que la meitat del dèficit estructural de l’Estat, dèficit que va romandre ocult durant l’expansió econòmica per l’elevat creixement d’ingressos a l’Estat, apareixent, però, en tota la seva cruesa quan el boom va explotar. I ara l’Estat ha de demanar prestat els diners als bancs (on els súper rics dipositen els ingressos que havien adquirit com a conseqüència de la baixada dels seus impostos), havent de pagar interessos per aconseguir els diners, que podria haver-se obtingut, si no haguessin abaixat els impostos.

I aquí està el problema més silenciat en els mitjans i en els debats. Va ser una llàstima que cap dels que van participar en el debat a les Corts espanyoles fes les preguntes al president Rajoy: Per què l’Estat espanyol va decidir congelar les pensions per tal d’aconseguir 1.200 milions d’euros, en lloc de revertir la baixada del impost de successions, amb la qual cosa hauria obtingut gairebé el doble d’ingressos (2.552 milions)? .

O, per què en lloc de retallar ni més ni menys que 7.000 milions en sanitat, el govern no va eliminar la reducció de l’Impost de Societats a les empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any, el que significa menys del 0,12% de totes les empreses, de manera que hagin obtingut més de 5.600 milions d’euros?

O, per què vol ara establir el copagament sanitari en lloc d’augmentar els impostos dels fons SICAV i els guanys especulatives? O, per què vol augmentar l’IVA, en aquest moment de recessió, que afectarà les classes populars, enlloc d’augmentar l’impost de Societats al 35% per empreses que guanyin més d’un milió d’euros a l’any, amb la qual cosa ingressaria 14.000 milions d’euros més?

O, per què vol destruir llocs de treball en els serveis públics en lloc d’establir un impost a les transaccions financeres, amb la qual cosa, tal com ha assenyalat el sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda, s’aconseguirien 5.000 milions d’euros? O, per què en lloc de forçar reduccions dels Estats del benestar gestionats per les CA no redueix l’economia submergida deu punts, amb la qual cosa augmentaria 38.500 milions d’euros?

Aquestes són les preguntes que s’haurien d’haver fet i no es van fer. Rajoy no les hauria pogut contestar i hauria quedat en evidència, mostrant, que en contra del que diu, sí que hi ha alternatives i sí que hi ha diners.

Vicenç Navarro Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, i professor de Public Policy. The Johns Hopkins University

21 de maig 2012

Demanda antiguedad CGT

Hoy 21 de mayo ante el Tribunal Laboral de Catalunya
a las 16.30 , al acto de conciliación comparece
el abogado de la empresa oponiéndose a que
se reconozca a todas las trabajadoras/es y se
les compute a todos los efectos el plus de
antigüedad,que se computen todos los
servicios prestados previamente mediante
contratos temporales.

La sección sindical de CGT se reafirma en su
denuncia y expresa que vulnera el articulo 15.6
del estatuto de los trabajadores asi como la jurisprudencia que lo desarrolla.

La empresa se opone al contenido del escrito introductorio y deja el acto de conciliación
sin acuerdo con la prepotencia que los caracteriza.

Por tanto CGT sigue adelante con la demanda

Ahora maz que nunca Hazte valer

1 voto puede marcar la diferencia .

Necesitamos tu compromiso el proximo dia

Miércoles 23 mayo , en las elecciones sindicales

Vota por la CGT





Denuncia de los eventuales historicos

Aqui esta la prueva de que sindicato realizo la denuncia relativa los eventuales historicos que obligo a la empresa a tener que pasar a contratos fijos a 417 trabajadores y trabajadoras en el Hospital de Sant Pau.








Motivos para vota por CGT en estas eleciones sindicales

8 de maig 2012

Llibertat immediata per a la Laura! Ja n’ni ha prou de repressió!

Criminalització de la protesta social, encarcelada per participar en una perfomançe
davant de la borsa de barcelona denunciant els milions de diners que els governs del PP-CIU-PSOE entregen a fons perdut a la banca , es va cremar una caixa de cartons amb un ninot plena de fotocopies de billets simulant com el poder, la banca i la borsa de barcelona son complices de la sitiació de retallades de drets socials i laborals que estem parint les clases treballadores.

web amb informació campanya solidaria http://laurallibertat.wordpress.com



Reforma Laboral perjudica Drets

1 de maig 2012

12M-15M: nosaltres també hi serem

Les classes populars estem patint directament les polítiques de reprivatitzadores i de retallades de drets laborals i socials. Treballadors/es amb i sense contracte, més o menys precaris, migrants i autòctons així com també les persones aturades, jubilades, estudiants, joves ..., totes hem vist com en els darrers anys, a l’empara de la crisi capitalista, les nostres condicions de vida i expectatives de futur han empitjorat ràpidament i de manera acusada.

Durant aquest temps, i de manera especial en el darrer any, hem estat sortint un dia i l’altre al carrer. Hem ocupat places i hem fet vagues. Hem alçat la veu reclamant una sortida a la crisi a favor de la majoria de la població i no a favor dels propietaris del capital, que encara avui segueixen rebent quantitats ingents de diner públic en forma de rescat als bancs, subvencions a grans empreses i amnisties fiscals. La més recent, ha estat la vaga del 29 de març, on milions de treballadors/es, aturats/des, joves i pensionistes a tot l’Estat vam plantar cara a la cruel política econòmica del govern central.

La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya aplaudim les iniciatives previstes pels dies 12 a 15 de maig a diferents viles i ciutats. La defensa d’una societat més justa, amb igualtat econòmica i de drets i lliure de qualsevol forma d’opressió té una continuació en aquestes jornades de lluita que, esperem, serveixin per convertir la protesta en la construcció d’alternatives.

Per tot això, animem a tots/es les afiliades de la CGT de Catalunya a difondre les convocatòries dels dies 12-15 de maig, a participar-hi i a treballar pel seu èxit. Ho farem des de la modèstia però amb la força del nostre convenciment. I amb el record ben viu de la nostra companya Laura que, empresonada per defensar els drets laborals i la justícia social, no ens podrà acompanyar al carrer aquests dies.

25 de març 2012

Autogolpe en Sant Pau

Articulo de El Pais

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/24/catalunya/1332623577_473599.html

Salud interviene el hospital por su déficit pese a haber aprobado todas sus cuentas.

Uno de los patrones que avaló el agujero es el jefe de gabinete de Boi Ruiz

Varela fue nombrado director de Sant Pau en 2004 por el primer Gobierno del tripartito y sustituyó en el cargo a Josep Anton Grau, que ahora vuelve a estar vinculado a la fundación patrimonial de Sant Pau como representante designado por el alcalde, Xavier Trias.

16 de març 2012

¿Qué Derechos tengo en una Huelga?

¿Los Servicios Mínimos son legales?

Los únicos servicios mínimos legales son aquellos que están publicados en el Boletín
Oficial del Estado o en el del Gobierno autonómico que corresponda, en Catalunya el DOGC.

En ese boletín sale mencionado explícitamente el nombre de la empresa y departamento
que tiene que hacer un servicio mínimo. El empresario, mediante carta, ha de hacer
mención al punto del BOE exacto que justifique el servicio mínimo.

Mi Jefe me pregunta si voy a hacer Huelga ¿Tengo que responderle?

NO. El trabajador notifica a su empresa que hace Huelga cuando no va a trabajar.
Esta decisión se puede tomar en el último momento y no afecta si antes dijo lo
contrario.

Mi Jefe me presiona para que no haga Huelga ¿Qué hago?

El derecho a Huelga es considerado un derecho fundamental de los ciudadanos y, como
tal, protegido especialmente por la Constitución.

Si algún jefe o empresario coacciona a un trabajador para que no haga Huelga está
cometiendo un delito muy grave. Debe ser parado y denunciado.

Ponte en contacto con
la Sección Sindical de tu empresa en la que confíes más.

Ese día me toca Guardia ¿tengo que hacerla?

NO. En la Huelga, legalmente, no se realiza ningún tipo de trabajo, sea el habitual
o el puntual como una intervención por guardia.

De hecho, uno de los objetivos de una Huelga es que la ausencia de nuestro trabajo
tenga consecuencias en sus negocios. ¿No somos tan prescindibles para ellos?

¿No nos tratan como basura o despiden a la primera oportunidad?

Que comprueben cómo de prescindibles son los 'recursos'.

Si tienes móvil o portátil de guardia dáselo a la empresa o simplemente apaga el
móvil las 24 horas de la Huelga.

¿Las horas que no trabaje las tengo que recuperar después?

En absoluto.

Y la Huelga ¿Servirá para algo?

Todo lo que hemos conseguido como trabajadores nunca se nos ha regalado. Desde el
esclavismo del s.XIX cualquier mejora ha sido arrancada mediante movilizaciones y
lucha de los trabajadores en diferentes países.

En todo este tiempo hemos parado también innumerables agresiones mediante nuestra
movilización. A veces no es suficiente y no hay garantía asegurada de victoria
porque el enemigo es muy poderoso, pero podemos tener algo muy claro: Si no
luchamos, nos machacan hoy y nos aplastarán mañana.

La Historia no es sólo un libro, es la evidencia de que luchando recuperamos
dignidad y seguridad mientras que no haciendo nada compramos sumisión, miedo y
explotación salvaje.

Col-lectivització 1936 Hospital de Sant Pau


Fotografia a la porta principal d´acces a l´Hospital General de Catalunya al 1936,
actual Hospital de la Sant Creu i Sant Pau.

Un grup de companys milicians anarquistes de la CNT-FAI davant l´edificí.

Fotografia publicada al diari Solidaridad Obrera , 1936.
Font fotografia :Ateneu Enciclopèdic Popular
Cedida a aquest blog pel CESL.

14 de març 2012

VAGA GENERAL 29 Setembre Aturem-mo tot

Des de l’any 2007, el conjunt de la població, especialment la classe treballadora, joventut, pensionistes, estudiants, desnonats … venim suportant sobre les nostres espatlles el pes d’una crisi econòmica provocada i dissenyada des de la classe dirigent i poderosa, la classe política, la patronal, la banca i els mercats reconvertits en nous déus capaços de fer retrocedir en dècades la qualitat de vida de la majoria de la societat.

Des del esclat de la bombolla immobiliària fa cinc anys, hem patit enormes retallades i reculades en drets laborals, socials, mediambientals i el desmantellament i privatització dels serveis públics de manera mai imaginada, que ens han conduït a una situació desesperada a la qual tenim de fer front .

La situació és dantesca. Mitjançant decrets i tisorades el poder ha aconseguit: gairebé 6.000.000 de persones expulsades del treball, augment de la pobresa, l’explotació, l’exclusió, desnonaments, la desigualtat social, la violència i repressió policial per a qui protesta …; mesures d’ajust en despeses socials per reduir el dèficit en milions d’euros; reducció de salaris i pèrdua de poder adquisitiu; diverses reformes laborals per facilitar l’acomiadament lliure i gratuït; reforma de les pensions per a augmentar l’edat de jubilació als 67 anys i cobrar una pensió reduïda; reforma de la negociació col·lectiva per anul·lar i que els convenis no serveixin per res; reforma de la constitució perquè el pagament del deute sigui el primer; augment dels impostos per a tota la població; pacte social entre la patronal i el sindicalisme institucional per vincular els salaris als objectius de les empreses;retallades socials en l’educació, la sanitat, els serveis públics i socials i finalment una ÚLTIMA REFORMA LABORAL que acaba definitivament amb els drets de la classe treballadora i atorga tot el poder a l’empresa.

Alhora, la banca rep ajudes de milions d’euros per garantir l’estafa a la qual ens ha sotmès, les empreses i els especuladors financers evadeixen divises als paradisos fiscals, cometen frau a la hisenda pública i estan exempts de cotitzacions a la seguretat social.

Però aquesta situació és reversible. Hem de ser conscients que som les dones i els homes de la classe treballadora qui fem que la societat funcioni, qui generem la riquesa, els que ens aixequem cada dia per posar en marxa el país, encendre les màquines en les indústries i fàbriques, fer funcionar els serveis públics, els transports i les comunicacions, obrir els centres educatius i hospitalaris, gestionar l’energia, les oficines, botigues i comerços, la neteja i la cura que necessiten les persones grans. Som per això amos d’uns drets que ens són inherents en qualsevol moment i situació. No som mercaderia en mans de la patronal i les empreses.

A la CGT portem anys lluitant i defensant la dignitat de la classe treballadora, amb accions i mobilitzacions als carrers i als centres de treball denunciant la perversitat d’aquesta crisi i que els drets que avui perdem, per no defensar-los, no els tornarem a conquerir mai.

Per això, convoquem a aquesta Vaga General a totes i tots els que hi vivim i treballem, una vaga imprescindible per donar una resposta a aquesta violència que l’usuari s’ha exercint contra les nostres vides i la nostra convivència. Però aquesta Vaga General ha de ser una data més en el conjunt d’accions, mobilitzacions i baralles que cada dia haurem d’enfrontar contra aquesta onada d’atur, ERO, exclusió social i repressió; contra els que van generar aquesta crisi i els seus gestors polítics fins aconseguir que es deroguin la Reforma Laboral i totes les lleis antisocials que estan aprovant.

És hora de rebel·lar-nos, d’ocupar i encendre els carrers i aturar els centres de treball per defensar-nos d’aquells que ens volen veure sense res. Cal prendre els espais públics i demostrar amb força que el present i futur és nostre, que som la majoria, que la nostra generació va a lluitar i defensar els drets i llibertats que van conquistar els nostres antecessors i que deixarem a la nostra joventut.

Des de la CGT seguirem lluitant per canviar les bases d’aquest sistema productiu, econòmic, social, mediambiental, polític … fins a aconseguir una nova societat basada en el repartiment de la riquesa i el treball, el respecte per la vida al planeta, la justícia social i la llibertat.

PARTICIPA A LA VAGA GENERAL

MOBILITZA’T CONTRA LES RETALLADES SOCIALS, LA REFORMA LABORAL I EL PACTE SOCIAL

DEFENSA LA TEVA DIGNITAT I ELS TEUS DRETS

cartell vaga general 29 març 2012 CGT Catalunya català
View more documents from CGT Catalunya

22 de febr. 2012

Los sindicatos que dirigen Toxo y Méndez también adelgazan plantillas con despidos de veinte días, acogiéndose a la nueva reforma laboral


CCOO y UGT despiden a mas de 500 trabajadores .

Casi tres millones de empleos se ha llevado por delante la crisis, y los trabajadores de CC.OO. y UGT no han sido una excepción. Como han hecho casi el 70% de las empresas en este país, los sindicatos han optado por prescindir de sus empleados antes de adoptar medidas de flexibilidad interna. Madrid, Comunidad Valencia, Castilla-La Mancha, Aragón..., prácticamente en toda España las plantillas sindicales han menguado con la crisis. En el último año, las centrales que dirigen Ignacio Fernández Toxo y Cándido Méndez han prescindido de más de 500 trabajadores, según los datos recabados por este periódico. Y en los casos más recientes los sindicatos están aplicando la misma medicina que ellos no quieren, la del despido con veinte días de indemnización por año trabajado.

ver noticia:

http://www.abc.es/20120220/economia/abcp-despidieron-trabajadores-ultimo-20120220.html

Expoli als diners de la sanitat publica

Video informatiu amb exemples de com funcionen la colla de lladres que administren la sanitat publica, una casta de gestors de la sociovergencia que viuen com parasits a costa del treball de la classe treballadora . L´Hospital de Sant Pau no es una excepció , aqui s´han anat gastant el patrimoni de la Institució, Algun periodista d´investigació te ganes de treballar ? poden donar algunes pistes per on començar..