La Confederació General del Treball (CGT) és una organització seguidora de les idees llibertàries i anarcosindicalistes. El nostre objectiu passa per la defensa quotidiana dels interessos dels treballadors i treballadores davant la patronal, en el camí d'una societat més justa, solidària i lliure.
Senyals d'identitat
Aquesta defensa dels interessos obrers contraposant-los als de la patronal només es pot fer des de la participació i el protagonisme dels treballadors i les treballadores. La democràcia directa i el federalisme són els principals vehicles per a potenciar aquesta participació. Federalisme pel qual es respecta la lliure decisió dels afectats en la recerca de la solució als problemes que els afecten, i democràcia directa en el sentit que totes les decisions, en tots els àmbits, surten de les assemblees dels sindicats (l'estructura organitzativa bàsica) a les que participen en llibertat i igualtat tots/es els/les afiliats/des. De la mateixa forma, la defensa incondicional dels interessos obrers exigeix la independència i autonomia de la CGT com a prefiguradora i impulsora de la independència i autonomia dels treballadors. Cap compromís previ, cap interès aliè, cap dependència d'altres institucions o organitzacions pot condicionar les posicions de la CGT en la defensa dels interessos dels treballadors. Aquesta independència i autonomia, que són necessàries per mantenir la nostra llibertat de decisió i actuació, implica no dependre ni econòmica ni políticament d'instàncies alienes a nosaltres mateixos, i això difícilment s'aconsegueix sense participació. El que som i el que fem, les nostres possibilitats, són les que entre tots/es aconseguim desenvolupar, amb la qual cosa la participació és una necessitat bàsica. I aquesta participació interna, vehiculitzada pel federalisme i la democràcia directa, i garantida per la independència i l'autonomia sindical, hem de plantejar-la també a l'exterior de la CGT en els temes que afecten al conjunt dels treballadors, mitjançant una actuació sindical transparent, honesta, sense dobles llenguatges.
Si la participació és un dels fonaments de la nostra actuació, l'altre és la solidaritat. Els interessos obrers que defensem front la patronal, no són interessos egoistes i exclussivistes, sinó que s'obren als interessos generals de la societat, sense deixar fora ningú i fent especial èmfasi en els sectors socials més desafavorits. La solidaritat del conjunt d'afectats per les injustícies socials, és la millor garantia per enfrontar-se amb èxit a les injustícies i al Sistema social que les genera.
Estructura organitzativa
L'estructura de la CGT t‚ com a element bàsic el sindicat, i es desenvolupa federalment tant sectorialment com geogràficament. El sindicat (que té les seves arrels en les seccions sindicals que agrupa), mitjançant el pacte federal successiu, forma les federacions locals i comarcals, que formen federacions territorials a nivell d'autonomies o nacionalitats. Paral·lelament, a l'àmbit sectorial forma les federacions d'indústria. A tots els àmbits el sindicat manté el caràcter d'unitat bàsica de la que sorgeix tot el procés de prendre decisions. A tots els nivells funcionen les corresponents juntes o comitès, sense capacitat decisòria sinó coordinadora, essent els càrrecs de caràcter rotatiu i a disposició dels representats.
Objectius
L'objectiu central de la CGT és la construcció d'una societat més justa, lliure i solidària, objectiu que té moltes connotacions político-socials que s'escapen a una visió restrictiva del fet sindical. L'ecologia, l'antimilitarisme, la igualtat de sexes, races i pobles, etc, són qüestions a les que la CGT també dedica el seu treball, la seva lluita, fins i tot en el plantejament sindical quotidià. Acció social i acció sindical formen part de la mateixa lluita global. En aquest camí la CGT intentarà treballar conjuntament amb col·lectius llibertaris i alternatius, i amb les diferents xarxes i coordinadores que a nivell internacional lluiten contra el neoliberalisme i la globalització capitalista.
En el terreny sindical, la CGT té que fer front a les constants agressions que, actualment, pateixen els treballadors. A través de la manipulació de la crisi econòmica, el capitalisme mundial està portant a terme una important ofensiva contra els treballadors i contra tots els sectors socialment desafavorits. La competitivitat no és altra cosa que l'intent d'augmentar els beneficis empresarials empitjorant les condicions de vida i treball.
L'atur i la precarització i degradació del treball són una forma d'afeblir i derrotar els treballadors i, per això mateix, han de constituir una preocupació preferent del sindicalisme. Al mateix temps, la defensa de les condicions de vida i treball (ritmes, torns, mobilitat,...) i la del poder adquisitiu dels salaris, constitueixen el gruix del nostre sindicalisme a les empreses. Són objectius valorables en sí mateixos, sense acceptar que el lloc de treball i les condicions laborals siguin una cosa que pugui ser compensada i canviada per diners.
Però el sindicalisme no s'ha de reduir a l'empresa. La defensa de les conquestes socials, la consecució d'unes polítiques econòmiques redistributives, la lluita contra les injustícies socials, el manteniment i avenç de la legislació laboral i sindical que garanteixi els nostres drets i llibertats, constitueixen uns objectius generals i comuns pel nostre sindicalisme. La defensa d'aquests objectius, tant de tipus general com els particulars de cada centre de treball, no es pot portar a terme sense la participació dels treballadors. Si actualment ens trobem amb una ofensiva del Capital sense precedents i amb un retrocés dels treballadors, dels seus drets i les seves condicions de vida i treball, és perquè els treballadors ens hem deixat desarmar i desmobilitzar, deixant els nostres interessos en mans d'un sindicalisme entregat i burocràtic, que ens ha portat a una dinàmica de pèrdua de força paral·lela a l'increment de les exigències i la força de la patronal.
Conclusió
Tot això només és una esquemàtica presentació de la CGT. Per damunt de tot, la CGT és un projecte que tenim que construir entre tots i totes, un projecte obert, les possibilitats i limitacions del qual depenen de nosaltres mateix@s. La participació a l'Organització ha de ser un pas en el camí de constituir-nos en protagonistes, en agents actius de les situacions que ens afecten. La lluita per la llibertat i la justícia, per aconseguir una societat millor, no té altre camí.
